i Josep Maria Martorell i Codina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Martorell i Codina

arquitectura arquit
Arquitecte, titulat el 1951.
Barcelona, Barcelonès, 1925

Fill d’Artur Martorell i Bisbal. Poc influït per l’Escola d’Arquitectura, però sí pel seu treball a l’estudi de Francesc Folguera, inicià la seva tasca professional amb Oriol Bohigas i, més tard, amb David Mackay; fa la seva obra conjuntament amb ells. Ha estat membre fundador del Grup R. Ha col·laborat a Serra d’Or i Cuadernos de Arquitectura i participà en l’obra col·lectiva La immigració a Catalunya (1968) i en el treball monogràfic Temas de arquitectura escolar: la evolución de la tipología escolar en Cataluña (1972). Ha desenvolupat una considerable activitat en el camp urbanístic. El 1977 publicà una Guia d’arquitectura de Menorca. Dins l’escoltisme català ha tingut càrrecs responsables —comissari de la Delegació Diocesana d’Escoltisme (1957-58), comissari general dels minyons escoltes (1963-72)—, des d’on ha fet una tasca de renovació, promovent una educació per arribar a una societat basada en els principis d’abolició de privilegis, col·lectivització dels béns de producció i democratització de l’opinió i del poder econòmic. Ha col·laborat a Circular de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi i al Congrés de Lieja del 1965, amb la ponència Escoltisme i política.

Col·laboració: 
MaRi
Llegir més...