Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament; en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808. Féu la nova casa de la ciutat (1831) —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850. Autor de la porta del Cementiri Vell (1840), del pla topogràfic dels voltants de Barcelona (1854) i del mercat de Sant Josep (1840). Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran VII, els liberals del 1820, els absolutistes i Isabel II. El seu estil, neoclàssic, fou molt discutit, especialment en la seva reforma de la casa de la ciutat, i encara més per l’intent —venturosament fallit— de fer enderrocar la façana gòtica del carrer de la Ciutat (1852).
Façana de l’Ajuntament de Barcelona, obra de Josep Mas i Vila (1832-44)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitecte.