Hom en desconeix la formació. Documentat a Florència des del 1417, recollí les noves experiències artístiques del seu temps i continuà, en ple apogeu del gòtic internacional, la renovació pictòrica iniciada un segle abans per Giotto di Bondone. En són exemples el Tríptic de San Giovenale, a Cascia (1422), la seva primera obra coneguda, i el Políptic de Pisa (1426), avui dispers, dels quals hom conserva la Mare de Déu amb l’Infant (National Gallery, Londres), l'Epifania (Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín) i la Crucifixió (Museo Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols). A partir del 1424 col·laborà amb Masolino da Panicale en la Mare de Déu amb l’Infant i santa Anna (Galleria degli Uffizi, Florència) i en els frescs de la capella Brancacci, a l’església florentina del Carmine; de les escenes que hom li atribueix sobresurten el Tribut de la moneda, Sant Pere fent l’almoina i l'Expulsió d’Adam i Eva, on el seu estil mostra una reacció més decidida vers les noves tendències que no pas el del seu col·laborador. En contra dels darrers formalismes gòtics i bizantins, la seva obra té una consciència concreta de la realitat, objectiu que aconsegueix mitjançant la massa plàstica i la caracterització dels personatges, l’estudi de la llum i les ombres i l’aplicació dels mètodes de la perspectiva que F.Brunelleschi i Donatello havien perfeccionat. Vers els anys 1425-27 pintà la Trinitat per a l’església de Santa Maria Novella de Florència, que assenyala la seva obsessió a convertir un postulat dogmàtic en una història real i actualitzada. Hom desconeix la seva activitat a Roma; probablement col·laborà amb Masolino da Panicale en el Tríptic de Santa Maria Maggiore, el Sant Jeroni i el Sant Joan Baptista del qual són a la National Gallery de Londres, i en els frescs de la basílica de San Clemente. La seva obra tingué una gran influència en els pintors dels s. XV i XVI.