Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions. Formà part del grup Solidaridad (1928), i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost del 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934. Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa (maig del 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.