Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent. Quan s’extingí l’orde (1310) tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d’Ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit (prop de Salses). Passà als hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya. El 1390 les seves rendes eren de 3 000 lliures; restà unida al gran priorat fins el 1792. Pel maig del 1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en la qual les forces espanyoles del general Ricardos derrotaren les franceses del general Dagobert.