Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions. El 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem. És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies (unes 180), recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del s. XV. La seva obra poètica, datable en el període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre tots els temes possibles i comprèn composicions amoroses i religioses, comiats, maldits, danses, lais, debats (amb el seu oncle Guillem i el seu germà Pere Joan, Andreu d’Espens, Francesc Martí de Gralla, Joan Boscà, Lluís de Requesens), poesies d’encàrrec, etc. Les més importants són les històriques o polítiques, en les quals hi ha al·lusions a personatges contemporanis, com el rei, la reina, el príncep de Viana, l’infant Ferran, Álvaro de Luna, etc. Prengué part en alguns certàmens poètics de Barcelona, com el convocat per Bartomeu Castelló. La seva llengua s’anà alliberant de la servitud occitana, i bon nombre de les seves obres són escrites ja en català. La seva traducció del “llemosí” al català d’una poesia del seu oncle Guillem és un clar exponent de la seva consciència lingüística. Algunes poesies —poques en nombre i en importància— que apareixen en el Cançoner de l’Ateneu sota el nom de Joan de Masdovelles han estat considerades com d’autor diferent.