Estudià a Vic i a Roma. Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío. El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955. Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país. Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres: El problema català. Reflexions per al diàleg (1986), Hores de recolliment. Diari íntim dels darrers mesos de la guerra (febrer-desembre de 1938) (1996), Carta sobre nacionalismes (1996), originalment en castellà i adreçada als catòlics immigrats per a explicar la compatibilitat entre fe cristiana i catalanisme, I si parléssim de diners? (1996), Estimem l’Església! Reflexió sobre el Plebiscit eclesial Som Església (1999), l’epíleg al llibre Chiesa e Minoranze Etniche (1997) editat pel franciscà Kurt Egger, germà del bisbe de Bozen-Brixen Wilhelm Egger, i Testament espiritual (2002).