Germana del folklorista Francesc Maspons i del polític Marià Maspons, i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc.
Recollí un bon nombre de llegendes i de tradicions populars i les elaborà (Llegendes catalanes, 1881; Montseny, 1880), i col·laborà, en prosa i en vers, a Lo Gai Saber, La Renaixença, La Veu del Montserrat, Calendari Català, La Llumanera de Nova York i altres revistes. El 1874 publicà el volum de poesia Salabrugues, amb pròleg de Joan Sardà, i el 1875 Narracions i Llegendes. Escriví la novel·la històrica Vigatans i botiflers (1878).