El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet (361 ha) i l’aigua del riu Verd; els conreus principals són els tarongers (unes 200 ha), el blat de moro i les hortalisses i l’arròs (80 ha), que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica. La indústria és una activitat recent: hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc.
Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
La vila (1.617 h [2006], massalavesins; 28 m alt.) té estació del ferrocarril de via estreta de València a Castelló de la Ribera. L’església parroquial de Sant Miquel, que havia depès de la d’Alzira fins que fou constituïda rectoria de moriscs el 1534, fou bastida al segle XVI en un gòtic tardà i fou restaurada el 1913. Antic lloc de moriscs (tenia 75 focs el 1609) de la fillola d’Alberic, restà despoblat després de l’expulsió i hagué d’ésser repoblat (tenia 25 focs el 1646). El 1537 rebé el títol de vila. Fou de la senyoria dels marquesos d’Albaida. El municipi comprèn, a més, els despoblats de Prada i de Paranxet.