Lluís Massó i Simó

(Riudoms, Baix Camp, 15 d'agost de 1867 — Madrid, 21 d'octubre de 1946)

Lluís Massó i Simó

Polític, empresari i financer.

Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus. Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’instal·lar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers. Tingué com a òrgan de premsa El Programa, i fou secretari polític de Baldomer Lostau. Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat. Col·laborador de diverses companyies d’assegurances, estudià, estudià a Suïssa, els Països Baixos i Bèlgica les seves poderoses organitzacions cooperativistes. Al seu retorn volgué crear una gran societat cooperativa, i fundà el Banco de Ahorro y Construcción, SA (1922), del qual fou president i el qual es dissolgué l’any 1960. A mitjans de la dècada del 1920 creà una gran granja avícola a Reus, essent pioner de la ramaderia avícola intensiva d’aquest territori. Presidí l’Associació Provincial de Ramaders de Tarragona. Fundador d'El Monitor, revista molt influent en el món financer i de les assegurances i, amb d'altres, de l’Associación de Publicistas. És autor de incontables articles a la premsa, d'un recull dels articles publicats a El Imparcial i del llibre Mi granja (1929). El seu pensament polític canvià i es convertí en un acèrrim monàrquic, i durant la dictadura de Primo de Rivera ocupà una direcció general del Ministeri d’Agricultura. L'any 1936 fou empresonat al vapor Uruguay, i fou alliberat gràcies a la seva amistat de joventut amb Frederica Montseny. A Riudoms, adquirí els drets i impulsà la barriada (1944) que duu el seu nom, situada a l’Hort del Camp, on també cedí els terrenys per a bastir-hi les primeres escoles públiques de la localitat.