i Jaume Massó i Torrents | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Massó i Torrents

Jaume Massó i Torrents en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
arts gràfiques gràf, història hist i literatura lit
Editor, erudit i escriptor.
Barcelona, Barcelonès, 9 de novembre de 1863 — Barcelona, Barcelonès, 11 de setembre de 1943

De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa. A 18 anys fundà L’Avenç —després de Lo Velògrafo—, que orientà, influït per Valentí Almirall, a la modernització cultural i política del catalanisme. Associat (1891) amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —7 revistes i més de 500 títols— i afavorí, amb voluntat nacionalista i actitud liberal, les iniciatives que convertiren l’editorial (1881-1915) en el nucli intel·lectual més influent del Modernisme. Com a escriptor publicà narracions —Lo Fresser (1883), els celebrats Croquis Pirinencs (1896), poesies —Llibre del cor (1888), Natura (1898), una novel·la —Desil·lusió (1904) i el drama líric La Fada (1897), musicat per Morera. Participà, discretament, en la política nacionalista de matís esquerrà —s’inscriví (1880) en el Primer Congrés Catalanista, participà en el Centre Català, s’adherí (1897) a la Unió Catalanista, milità en el Centre Nacionalista Republicà (1906) i col·laborà activament en l’Ateneu Barcelonès, que presidí (1926-27), i el Centre Excursionista de Catalunya (des del 1882 a l’Associació d’Excursions Catalana), que presidí (1915-19) i del qual rebé la Medalla d’Or (1931). Fou membre de la comissió tècnica que convocà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). La seva gran vocació fou l’erudició històrica i literària catalana, a la qual aplicà un rigor poc habitual a l’època, especialment en la recerca de nombrosos repertoris bibliogràfics. Publicà la Revista de Bibliografia Catalana (1901-07). Col·laborà en la Bibliotheca Hispanica, de Foulché-Delbosc, on publicà les Obres poètiques de Jordi de Sant Jordi (1902) i la versió catalana del 1429 del Decameró (1910). Dels seus treballs —uns 270 títols entre llibres, poesies i articles— cal destacar Historiografia de Catalunya en català durant l’època nacional (1906), Exposició d’un pla de publicació de les Cròniques catalanes (1909), Bibliografia dels antics poetes catalans (1914), Repertori de l’antiga literatura catalana (1932). Fou membre fundacional de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i en fou arxiver-bibliotecari i responsable, per tant, de la formació inicial de la Biblioteca de Catalunya. Fou professor dels Estudis Universitaris Catalans (1906-07) i de l’Escola de Bibliotecàries (des de l’any 1932). Li fou concedit el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934). Publicà, finançades per alguns amics, les memòries Cinquanta anys de vida literària (1934).

Col·laboració: 
RPA
Llegir més...