Situació i presentació
El terme municipal de Massoteres, de 26,11 km2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi. Limita amb els termes de Guissona (W), Sant Guim de la Plana (S i E), Torà (E), Biosca (N) i Torrefeta i Florejacs (NW). Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà (o Palouet), a més del santuari de Camp-real.
La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda (amb altituds de 529 i 526 m), a la banda de Talteüll; el territori esdevé després planer entre Massoteres i Palou (es manté a uns 500 m) i puja a la banda meridional del terme fins a 637 m, a les costes de Palou. Les aigües d’aquest darrer sector van cap al Sió, mentre que les del septentrional (rieres de Massoteres i de Palou) vessen al Llobregós.
Una carretera local, procedent de Guissona arriba al poble de Massoteres des d’on es divideix en dos ramals: la carretera cap a Biosca (on enllaça amb l’antiga carretera comarcal C-1412 de Calaf a Ponts), de la qual parteix l’accés a Talteüll, i la que porta a Palouet, des d’on es pot anar també a Torà i a Ivorra.
La població i l’economia
En temps medievals, se sap que Talteüll tenia vers 1381 uns 26 focs, que havien baixat a 9 el 1554; aquest any Massoteres tenia ja 12 focs i Palou, 8; el 1787 els tres pobles sumaven 463 h. La demografia moderna és recessiva des del 1887, que assolí el màxim de població amb 683 h; baixà a 427 h el 1900, es recuperà fins a 548 el 1920 i des d’aleshores ha anat baixant: 541 h el 1930, 496 el 1940, 478 el 1950, 372 el 1960, 310 el 1970 i 184 el 1981. El 1991 hom comptabilitzà 159 h, tot i que a partir d’aquesta dècada es detectà una constant recuperació de la població: 185 h el 2001 i 205 h el 2005.
L’economia del terme es basa en les activitats agràries. El camp havia estat molt poblat per masies com Farell, el Mas de Nadal, Cor de la Mata, Sant Onís, Cornudella i Camp-real entre d’altres, però avui dia ja són molt poques les que resten habitades. L’agricultura és dedicada en gran part al secà, però hi ha algunes hectàrees de regadiu. Els principals conreus són els cereals (ordi i blat), però es poden mencionar també els conreus farratgers, així com ametllers, i claps residuals d’oliveres i de vinya. La ramaderia se centra sobretot en la cria de bestiar porcí i d’aviram, tot i que hi ha també cria de bestiar oví i boví. La cuniculicultura s’ha vist reduïda en les dues darreres dècades del segle XX. A banda de les activitats agràries, cal tenir en compte que les indústries de Guissona donen feina a persones d’aquest municipi.
El poble de Massoteres
Massoteres (155 h el 2005) es troba a 502 m d’altitud al sector de ponent del terme, a la plana de Guissona i a 2 km d’aquesta vila, prop de la carretera i els antics camins de Cervera a Ponts.
Restes de l’ermita de Sant Simeó de Massoteres
© Patrimonifunerari.cat
El nucli antic és format per un carrer quasi circular (l’antic clos) amb carrerons curts i coberts en alguns punts o sense sortida. S’hi destaquen, entre d’altres edificis, Can Soler, de tipus renaixentista, amb portal adovellat, una llotgeta a la cantonada i escuts heràldics, i també Can Pintor, amb emblemes nobiliaris. S’entra al nucli antic per un portal i carrer cobert per la banda de migdia. També forma part de l’antic clos l’església parroquial de Sant Salvador de Massoteres, de construcció neoclàssica. Davant aquest conjunt es formà, ja des del segle XVIII, un raval i durant la dècada de 1980 s’urbanitzà una gran plaça. Hi ha les restes de l’antiga ermita de Sant Simeó, edifici romànic. La festa major se celebra el cap de setmana proper al 15 d’agost.
Massoteres formà part de la demarcació del castell de Talteüll (i eclesiàsticament també depengué inicialment de la parròquia de Talteüll). Des del mateix segle XI el monestir de Santa Maria de Solsona hi tenia vassalls i en rebia els delmes.
Altres indrets del terme
Talteüll
El poble de Talteüll (16 h el 2005), al NE de Massoteres, s’alça a 481 m d’altitud, en un airós tossal prop de la riba esquerra del Llobregós, que domina tot el terme. En el punt més alt es dreça part del vell castell de Talteüll, del qual encara resta una torre rodona i trossos de mur.
Més a migdia hi ha l’església parroquial de Sant Pere de Talteüll (consagrada el 1077 pel legat pontifici, el bisbe Amat d’Oloron), a la part inferior de la carenada on hi ha les restes del castell. Aquesta església és un edifici de dues naus amb volta de canó, amb dos absis, un més gran que l’altre, ambdós ornats amb arcuacions. A l’indret on correspondria el tercer absis hi ha la porta adovellada d’entrada que dóna a una mena d’atri o entrada a la nau principal. Fou reformada al segle XIV. Al costat de l’edifici hi ha una torre amb una finestra ogival, que té al damunt un campanar d’espadanya més modern. El conjunt, per la seva situació i el seu valor arquitectònic, és molt notable des del punt de vista artístic i ambiental.
La població, edificada a redós del tossal, té un caràcter medieval. Algunes de les cases han estat restaurades. Al terme hi ha masies de molta anomenada com ara l’Espona Jussana i l’Espona Sobirana. La festa major de Talteüll se celebra per la Mare de Déu d’Agost.
El castell de Talteüll és esmentat des del 1014 (segons Balari) amb la forma Taltevul (apareix el 1093 sota la forma Talem te volo, que dóna l’etimologia del topònim, i el 1099, en l’acta de consagració de l’església de Guissona, com a Taltavel). L’església de Talteüll depenia des de la fi del segle XI del monestir (després bisbat) de Solsona, que també era propietari feudal de l’Espona Jussana. El castell de Talteüll era a l’inici del segle XIII de Galceran de Pinós el Vell, passà al seu fill Galceran de Pinós el Jove, i continuà sota el domini d’aquest poderós llinatge (amb Massoteres, Palou i Camp-real i també Cornudella) fins el 1377, quan Arnau (III) d’Erill i de Pallars el comprà a Pere Galceran de Pinós.
Al segle XV havia passat en poder dels Camporrells (el 1487 Pere Ramon de Camporrells era senyor de Biosca, Talteüll, Palou, Cornudella i Camp-real) i continuà sota domini senyorial fins a la fi de l’Antic Règim (el 1830 aquests pobles eren de Felip de Bujons i Martí). A la fi del segle XIX el bisbe de Solsona traslladà la parròquia a Massoteres, i Talteüll n’esdevingué sufragània.
Palouet i Camp-real
El poble de Palouet (34 h el 2005), dit també Palou de Torà o Palou de Massoteres, es troba a l’extrem de llevant del terme, al N de les costes de Palou, a 501 m d’altitud. No és un poble encastellat, sinó un petit grup de cases, no gaire compacte, que formen un carreró i una plaça, on hi ha una casa senyorial, amb una gran portalada de dovelles i la data del 1601, amb una espaiosa entrada i escalinata. El pou del mig del poble i els de darrere les cases mostren el sistema de proveïment d’aigua que han tingut fins als nostres dies els habitants del lloc. L’església de Sant Jaume de Palou, sufragània de Talteüll i de Massoteres, té alguns murs medievals, però fou reformada en època plateresca, i té un bonic campanar d’espadanya. La jurisdicció civil i eclesiàstica anà lligada a Talteüll. Aquest poble celebra la festa major el cap de setmana abans del 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.
Al N de Massoteres hi ha el santuari o ermita de la Mare de Déu de Camp-real, documentat des del 1040, al voltant del qual hi ha un petit nucli, Camp-real, on es reuní l’ajuntament fins el 1929 i on també hi havia l’escola. Al lloc hi havia residit un batlle i un capellà. La imatge mariana, destruïda el 1936, fou reproduïda després de la guerra per Joan Robles, de Palau d’Anglesola. El dilluns de Pasqua, s’hi celebra un aplec.