Els seus reculls de poemes ( Sonatines d’automne , 1895; Le sang parlé , 1904) reflecteixen la influència de Mallarmé, Barrès i Maeterlinck. Escriví també novel·les ( Le soleil des morts , 1898) i assaigs crítics, reunits en el volum Princes de l’esperit (1920), i fou historiador de l’art. Amb Lugné-Poe fundà el Théâtre de l’Oeuvre.