Germà gran d’Antoni, Miquel, Bartomeu i Francesc, es féu càrrec del negoci familiar d’adoberia i conreà la literatura només d’una manera esporàdica. Col·laborà, amb diversos pseudònims ( Al-Majori, Fermín i, sobretot, Pau de la Pau ), a “La Dulzaina”, “Revista Balear”, “La Ignorància” i “La Roqueta”, i també el “Calendari Català” de F.P.Briz. Poeta romàntic, participà en els jocs florals —abans havia escrit uns quants poemes en castellà—, on obtingué alguns premis; la seva poesia, d’una factura no gaire acurada, té, això no obstant, un cert to personal. Tanmateix, la seva obra més important és la sèrie dels vuit Aigoforts (1892, 1905, 1913, 1920 i 1943), recull de narracions publicades anteriorment a la premsa mallorquina. Sota una capa de costumisme i impregnats, malgrat el seu aparent humorisme, d’un fort pessimisme, constitueixen un retrat magnífic —accentuat pel llenguatge col·loquial— de la menestralia i la classe mitjana més baixa de Palma. D’entre elles cal potser destacar Es frac (Quadro de males costums), Ses Peparrines i Escola pràctica.
Gabriel Maura i Montaner
© Fototeca.cat
Escriptor.