Fou monjo benedictí i traductor dels grans matemàtics grecs. L’any 1543 publicà l’obra Cosmographia, i a partir de l’any 1550 es dedicà a l’estudi de l’òptica, especialment dels fenòmens relacionats amb els miralls esfèrics, els prismes i el mecanisme de la visió humana, investigacions que exposà en l’obra Photismi de homine (1611), en la qual també explicà el fenomen de l’arc de Sant Martí. En el seu llibre Arithmeticorum libri duo (1575) utilitzà sistemàticament lletres en comptes de nombres en les deduccions matemàtiques, i també se serví àmpliament del tipus de raonament matemàtic que després fou conegut amb el nom d’inducció matemàtica.