Fou un dels primers que interpretà adequadament la finalitat de la respiració, en considerar-la com un bescanvi de gasos entre l’aire i la sang. Distingí en l’aire una part activa, que anomenà spiritus nitro-aereus (l’oxigen dels químics moderns) i que considerà com a responsable del canvi de color de la sang en passar de venosa a arterial, com també de la combustió, tant a dins com a fora del cos humà. Dels seus escrits cal destacar especialment el Tractatus duo i el Tractatus quinque.