Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent (37 aC) durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders il·limitats. Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu.
Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci (que li dedicaren diverses obres). En morir cedí tots els seus béns a August.