Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva, tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal (mort el 1594), cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal. Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo, segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera, el qual, pel seu matrimoni amb Caterina d’Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, pubilla del gran casal Cardona-Sogorb, feu dels Medinaceli els primers senyors jurisdiccionals del Principat. Llur fill i novè duc Luis de la Cerda y de Aragón-Folc de Cardona-Córdoba, duc de Cardona i de Sogorb, fou ambaixador de Carles II a Roma, virrei de Nàpols (1695-1702) i primer ministre de Felip V, fins que, acusat de conspirar contra la influència francesa, fou destituït i empresonat a l’alcàsser de Segòvia i al castell de Pamplona, on morí, sense fills, el 1711. Tots els seus títols i totes les seves possessions passaren aleshores als Fernández de Córdoba, ducs de Feria. Els ducs de Medinaceli, des del 1768, dugueren l’empresa del dessecament de l’estany de Sils. El 1520 fou annexada al ducat la grandesa d’Espanya.
El comtat de Medinaceli havia estat concedit, el 1368, a Bernat de Bearn (mort vers el 1381), fill legítim del comte Gastó III de Foix, que passà a servir el rei Enric II de Castella i es casà amb l’hereva Isabel de la Cerda, senyora del Puerto de Santa María. Llur net, i tercer comte, Luis de la Cerda y de Mendoza (mort el 1447), deixà el cognom Foix-Bearn, que havia portat el seu pare, serví Joan II en les guerres contra Granada i contra Aragó i fou avi del primer duc de Medinaceli.
El 1980 fou creada a Sevilla la Fundación Casa Ducal de Medinaceli amb l’objectiu de conservar, restaurar, estudiar i difondre el patrimoni immoble, mobiliari i documental vinculat a la casa ducal. A partir de la primera aportació duta a terme per la XVIII duquessa de Medinaceli, la Fundació augmentà els seus fons i patrimoni amb l’adquisició de béns històricament vinculats al ducat i amb la fusió amb altres fundacions sota el seu patrocini. El 1999 el patronat de la Fundació fixà la seu del conjunt documental microfilmat de la casa de Medinaceli a Catalunya al monestir de Poblet. Aquest fons comprèn els arxius de la casa Sogorb-Cardona, el de la casa d’Aitona i el de Camarasa.