Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França. El nucli antic (84 m alt) és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní. El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà. Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ”. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xetmar. Des de la fi del segle XIX el castell passà al marquès de la Torre. La part més antiga és una feixuga torre de planta circular, al costat de la qual hi ha un massís edifici del segle XVIII i una altra edificació fortificada de dos pisos. Es conserva l’antic hospital, que fou edificat el 1398, dotat d’una capella pròpia dedicada a sant Jaume. El 1698 Medinyà era lloc reial. La població celebra la festa major el primer diumenge d’octubre. El 1698 era lloc reial. Comprèn, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà). La seva església dedicada a la Santa Fe és un edifici romànic, d’una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular; la porta a la façana de ponent i també el campanar de paret corresponen a modificacions posteriors. És documentada des de mitjan segle XIV. Al segon diumenge d’octubre s’hi fa un aplec. El veïnat del Tomet és situat a la part oriental, a l’esquerra del Terri i prop de la carretera local de Medinyà a Banyoles. Hom pot esmentar, encara, els antics veïnats de Vall-llobera i Lladrós, inclosos en el cens del 1860 amb dos i quatre edificis respectivament, que han esdevingut simples partides amb algun habitatge espars.
La demografia de Medinyà presenta una línia de creixement força regular des del primer cens o fogatjament conegut. El fogatjament del 1380 consignava 34 focs, tots possessió dels senyors del castell, la família Xetmar. El 1553, els focs havien baixat a 29, disminució poc apreciable. El cens del 1718 donava 197 h, i el 1787, 369; l’augment fou progressiu i el 1860 es registraren 463 veïns. El 1900, s’experimentà una baixa que quedà fixada en 337 h, però a partir d’aquesta data, la recuperació fou real: 360 h el 1930, 395 h el 1960 i 446 h en el cens del 1970. El terreny és de bona qualitat, molt apte per a l’agricultura, que proporciona tota classe de cereals, blat de moro, llegums i fruites, especialment pomes. En construir-se l’autopista AP-7, el pla de Medinyà quedà partit, fet que dificultà les feines del camp. Fou municipi independent fins l’any 1972, que fou incorporat al municipi de Sant Julià de Ramis. Un ampli moviment veïnal articulat des de mitjan anys noranta del segle XX aconseguí que el 4 de juny de 2015 el Parlament de Catalunya restituís a Medinyà la condició de municipi independent. Arran d’un recurs del Partido Popular, el 28 de setembre de 2017, el Tribunal Constitucional anul·là la creació del municipi de Medinyà.