Hom conrea intensivament hortalisses (melons, patates, enciams, etc) i alguns camps de tarongers en petites parcel·les. La terra, molt repartida, és en la seva major part conreada directament pels seus propietaris en un 75% i per arrendataris en un 20%. Hi té importància la ramaderia estabulada amb vista a l’abastament de València (bestiar boví i porcí). A part la indústria tèxtil tradicional, testimoniada ja al s. XVIII, el 1862 fou fundada la fàbrica de mosaics Nolla, que adquirí un gran prestigi. Actualment la indústria és força diversificada: metal·lúrgia, mobles, materials per a la construcció, cuir, etc, i ocupa el 43% de la població activa. El creixement demogràfic s’ha accelerat des del 1960 gràcies a la immigració. El poble (9 622 h agl [2006], melianers ; 13 m alt.) és a llevant de l’antiga carretera de Barcelona a València. Té estació del ferrocarril de Barcelona a València i del de la via estreta de València a Rafelbunyol. L’església parroquial dels Sants Joans és obra del s. XVI, reformada al s. XVIII; havia depès de la de Foies. D’origen islàmic, fou poble reialenc. El municipi comprèn, a més, el llogaret de l'Alqueria de Roca.
L’església parroquial de Meliana
© Fototeca.cat