i lleis de Mendel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

lleis de Mendel

Esquema il·lustratiu de la segona de les lleis de Mendel
© Fototeca.cat
genètica gen
Lleis genètiques fonamentals formulades per J.Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.

La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids. Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels al·lels d’un gen. Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments. Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” (G) amb pesoleres de raça “nana” (g), en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” (la característica “gran” hi és dominant, per la qual cosa la primera generació és uniforme), i, en encreuar mútuament els individus d’aquesta primera generació, en sortia una segona generació amb una quantitat de pesoleres dividida així: tres quartes parts de “grans” i una quarta part de “nanes”. Les dues característiques (dominant i recessiva) de la primera generació s’havien dissociat dins les cèl·lules reproductores i s’havien combinat entre elles de totes les maneres possibles. En alguns dels pèsols fills s’havia produït la reunió de dos caràcters recessius (dels progenitors), i aleshores aquest caràcter (“nan”), en no ésser dominat per l’altre, es manifestava, i justament en la proporció d’un cada quatre, segons aquest esquema:

Aquestes característiques reben el nom de gens, i cadascuna de les formes distintes que pot representar un gen és anomenada al·lel . La segona llei de Mendel és la de la independència de les característiques , o sia, que hi ha una transmissió independent de dos parells de gens, els quals es combinen, independentment l’un de l’altre, de totes les maneres possibles. Quan Mendel encreuà dues races de pèsols que es diferenciaven per dues característiques, en lloc de diferenciar-se per una de sola (per exemple, pèsols de llavor rodona i groga amb pèsols de llavor arrugada i verda), constatà que en la segona generació les disjuncions dels dos parells de característiques es produïen independentment, com si s’haguessin format, no ja dues, sinó quatre classes d’òvuls i també quatre classes de grans de pol·len (groc rodó, groc arrugat, verd rodó, verd arrugat), i es produïen quatre tipus d’individus pel color i per la forma de les llavors: nou de grogues i llises, tres de verdes i llises, tres de grogues i arrugades i una de verda i arrugada.

L’any 1900, tres botànics (C.Correns a Alemanya, E.von Tschermak a Àustria i H.de Vries a Holanda) retrobaren, d’una manera independent, per mitjà d’experiències amb diverses plantes, els resultats de Mendel i n'exhumaren els treballs investigant en aquesta nova branca de la ciència biològica que és la genètica . T.H.Morgan, C.B.Bridges, A.H.Sturtevant i H.J.Muller verificaren les lleis de Mendel i descobriren, mitjançant la drosòfila , la localització cromosòmica dels gens. Actualment els estudis citològics mostren que les lleis de Mendel són les conseqüències de la meiosi quan els caràcters són portats per cromosomes diferents ( herència ).

Col·laboració: 
JTC / BMA
Llegir més...