Professor d’economia a la Universitat de Viena (1873-1903), es dedicà després exclusivament a la investigació. Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat. En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació. Obres: Grundsätze der Volkswirtschaftslehre (‘Principis d’economia política’, 1871) i Untersuchungen über die Methode der Sozialwissenschaft (‘Recerques sobre el mètode de la ciència social’, 1883).