Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal. Governador de les províncies occidentals (1703), fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia. En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I (1725).
Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu (1726). Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere Alekseevič; però, en morir Caterina (1727), la noblesa conservadora, dirigida pels prínceps Osterman i Dolgoruki, l’acusà de corrupció, de traïció i d’abús de poder; fou desterrat a Sibèria.