Conreà la pintura de petit format a l’oli sobre cartó o a l’aiguada; l’excessiu detallisme de la seva tècnica féu esdevenir freda la seva pintura. Com a gravador féu la sèrie de litografies Pelegrinatges d’un artista (1833) i la il·lustració de la Geschichte Friedrichs des Grossen (‘Història de Frederic el Gran’, 1840-42). A partir del 1850 féu vuit grans pintures sobre la vida d’aquest rei, entre les quals es destaquen El sopar a Sans-Souci (1850) i Concert a Sans-Souci (1852), ambdues al Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín. L’obra El laminador (1875; al mateix museu) el fa considerar com un dels capdavanters de la valoració del tema industrial en l’art.