El sector de la costa de Tramuntana és molt articulat; de llevant a ponent es destaquen el port d’Addaia, al límit amb Maó, els arenals d’en Castell i de s’Olla, la península de s’Albufera, que tanca per llevant l’ampli port de Fornells, obert entre sa Mola (122 m alt.) i el cap de Fornells, la cala de Tirant, la península del cap de sa Cavalleria (90 m alt.), enfront de l’illa des Porros, les platges de sa Cavalleria i de Ferragut, de Binimel·là, l’espectacular cala Pregonda, cala Barril amb l’illa de ses Bledes, i cala en Calderer, límit amb Ferreries. La costa de Migjorn comprèn un sector oriental, de costa baixa i suau (platja d’Atalis o de Sant Tomàs, prop d’on desemboca, al límit amb Alaior, el barranc de sa Vall o de Rafal Fort, dit també riu d’Atalis; i platja de Binigaus), i un sector occidental, la costa més alta, on s’obren les pintoresques cales Escorxada, Fustam i de Trabalúger (on desemboca el barranc de Trabalúger, al límit amb Ferreries).
A l’interior, el sector de Tramuntana té les terres baixes i ondulades, desboscades per a l’aprofitament agrícola: terres grasses i profundes de la plana des Martinells amb formacions arbustives d’ullastres i savines i extenses pinedes a llevant i alzinars a ponent. A la Mitjania hi ha un seguit de terres altes i puigs de més de 200 m (de puig de s’Albaida a la muntanya de Santa Àgueda, ja dins el terme de Ferreries) emmarcant pel S la plana des Martinells i obrint-se en ventall al voltant de la vila (puig de sa Roca, el Toro —350 m alt., la major elevació de l’illa—, el puig Mal, etc.). El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al N i desguassa a Tirant, on forma un pantà.
La vegetació és d’alzinar amb claps de pineda i els fons de les valls han estat desboscats per a l’agricultura. El sector de Migjorn és constituït per una plana miocènica elevada, solcada per profunds barrancs i bastant abundosa en aigües freàtiques. Hi ha unes 7.000 ha de terreny forestal, repartides aproximadament entre bosc, d’una banda, i màquia i garriga de l’altre. Dels conreus (unes 7.000 ha), tenen un clar predomini els cultius herbacis, sobretot farratge, molt relacionats amb la important ramaderia de bestiar boví, destinada a la producció de llet per a la indústria del formatge. Hi ha també oví, cabrum, porcí i aviram. L’explotació de les terres és duta a terme sobretot en règim de parceria. La indústria es redueix al ram de la construcció, rajoleries i reparació de material agrícola i a una fàbrica de materials elèctrics; indústries derivades de l’agricultura; farineres; el formatge, d’elaboració casolana tradicional, és enviat en gran part a Maó per a la seva reelaboració, igual com la llet, als centres industrials de Maó i d’Alaior.
El 1642 la vila tenia uns 625 h; el 1716, d’un total municipal (amb Ferreries) de 1.957 h n’hi havia ja 1.060 a la vila; i el 1815, del total de 3.550 h només n’hi havia 1.143 a la capital.
La vila (1 532 h agl i 169 h diss [1996], mercadalencs; 96 m alt.) és al fons d’una vall, a ponent del Toro, pràcticament al centre geomètric de l’illa. L’església parroquial (Sant Martí) és un massís edifici renaixentista d’una sola nau amb volta de mig punt; fou modificada el 1740 i ampliada el 1807. És remarcable l’aljub municipal, bastit al segle XVIII sota el govern de Richard Kane.
Sembla que existia ja un nucli de població a la conquesta catalana de l’illa (1287), que esdevingué centre de la Universitat des Mercadal i Castell de Santa Àgueda. Al pariatge de Jaume II de Mallorca consta la vicaria de Sant Narcís de la Pobla del Mercadal com a sufragània de la parròquia de Santa Creu de Lloriac. El 1301 el mateix rei concedí a la vila el privilegi de celebrar mercat el dijous. Al començament del s. XV la parròquia passà de Santa Creu as Mercadal, alhora que canviava l’advocació per l’actual. El 1706 hi tingué lloc la junta de notables de tota l’illa que proclamà rei l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1840 se’n segregà el poble de Ferreries per formar un municipi a part.
El sector de Migjorn conserva notables monuments prehistòrics: els talaiots des Forn de Calç, des Mestall i de Sant Agustí (aquest dins una important estació megalítica), la naveta de Santa Mònica i la sala hipòstila de Binigaus Nou, i coves de poblament prehistòric. Prop de la colàrsega del port de Fornells s’ha descobert la basílica paleocristiana des Cap des Port.
El municipi comprèn, a més, el poble de Fornells (fins el 1989, també el des Migjorn Gran), el llogaret de Sant Joan des Horts de Carbonell, i les alqueries o llocs de s’Alairó, s’Albufera, Santa Creu de Lloriac, Lloriac, Carbonell, Llinàritx, Albranca, Binicodrell, Binigaus i Trabalúger. A llevant de la vila, al cim del Toro, hi ha el monestir del Toro, centre de la devoció menorquina a la seva patrona. A la costa de Tramuntana hi ha els importants nuclis turístics del port d’Addaia, na Macaret i l’arenal d’en Castell; hi ha urbanitzacions als arenals de s’Olla, de Tirant, a la platja de Binimel·là, a ses Salines, al port de Fornells, al puig de sa Roca i a cala Barril; a la costa de Migjorn es destaca la urbanització de Sant Tomàs a la platja d’Atalis.