La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873. A petició del bisbe Joan Benlloch, el 1914 el papa Pius X confirmà el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre el poble andorrà. La imatge, talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus, desaparegué en l’incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí completament el santuari (del segle XVI). El 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill.
Abans de l’aprovació de la Constitució d’Andorra (1993), la festa del 8 de setembre feia la funció de festa nacional, i reunia a Meritxell una nombrosa concurrència presidida pels representants dels coprínceps i per les autoritats, les quals, en els seus parlaments, feien públiques decisions importants sobre el govern i l’administració del país. Tot i l’establiment del Dia de la Constitució (14 de març), la celebració del dia de Meritxell conserva el caràcter civicoreligiós i bona part de l’oficial: s’hi commemora la signatura del primer pariatge a Lleida la mateixa data del 1278, considerat l’acte fundacional del Principat. Els principals actes institucionals i religiosos tenen lloc al santuari de Meritxell (missa de l’Aurora al santuari, acte oficial de la Casa de la Vall i ofici solemne en honor de la patrona concelebrat pel bisbe d’Urgell). El caràcter de festa o dia nacional (no explicitat ni en la Constitució ni en cap llei) és compartit per les dues festivitats.