Fill d’un fabricant tèxtil. Començà a promoure edicions de poesia —"Els Poetes d’Ara"—, les quals dirigia Tomàs Garcés (1923-24). El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull; seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc., que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes. Muntà l’“Organització Joan Merli”, que fornia obres d’art a socis que cotitzaven moderades sumes mensuals. Creador de revistes i publicacions d’art (La Mà Trencada, 1924-25; Quatre Coses, 1925; Les Arts Catalanes, 1928-29), promogué i dirigí des del seu càrrec de secretari de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art l’excel·lent revista Art (1933-36), una de les millors publicacions d’art d’aleshores, i organitzà els Salons de Primavera. Hom el pot considerar el responsable de la línia tradicional de l’art oficial de la Generalitat, exemplificada pel seu llibre 33 pintors catalans, editat pel Comissariat de Propaganda (1937).
Exiliat en acabar la guerra civil, el 1939, s’establí a Buenos Aires, on fundà la important editorial Poseidón i creà la revista Cabalgata, que acollí el primer conte de Julio Cortázar. Fou director de les publicacions Saber Vivir (fins el 1943) i Catalunya (1947). Ja més a prop de l’avantguarda, publicà monografies, entre les quals l’obra Picasso (1942), primera biografia castellana del pintor. Destacà com a editor, camp en el qual La Cámara Argentina del Libro li premià, el 1954, l’edició de Raquel Forner i de la monografia Juan Prete. Fou president de l’Asociación de Críticos, encara a l’Argentina. Retornà a Catalunya el 1971, on reprengué l’activitat a l’Editorial Poseidón. Fou membre d’honor de la Societat Catalana de Crítics d’Art. Esporàdicament, conreà la literatura de creació.