Fou professor a la Universitat de Pisa (1905-49). Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals. El 1924 fundà la revista “Italia dialettale”. Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica ( I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904). Publicà nombrosos estudis ( Saggi linguistici , 1959, etc.).