Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs, i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València. Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa. Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz (1868), es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic. Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat: entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el Museu Diocesà de Lleida i impulsà la construcció del seminari (1893). El 1905 fou designat arquebisbe de Granada. Fou senador durant la legislatura 1899-1900, per l’arquebisbat de Tarragona, i del 1905 al 1907, senador per dret propi.