Mester de clerecía

Escola poètica castellana dels s. XII al XIV.

La denominació significa ministeri o ocupació d’homes cultes, en contraposició a Mester de juglaría. El seu primer representant conegut és Gonzalo de Berceo i el darrer el canceller López de Ayala. Pertanyen a aquest gènere obres com el Libro de Apolonio, el Libro de Aleixandre i, en part, el Libro de Buen Amor. El metre característic és la cuadernavía.