D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II. Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí (1870 i 1871) la junta provincial del partit. En crear-se la Diputació General de Catalunya (1874), en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President— i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina. Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat. Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida.