S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat.
A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració (o Gran Meteor), Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve. Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda; posteriorment foren excavats graons a la roca. La vida monàstica hi és pràcticament extingida. S’hi conserven frescs importants dels segles XIV-XVI, icones i manuscrits.