Col·laborador a les revistes Lieben Augustin i Simplicissimus, començà escrivint narracions en les quals satiritzava la burgesia i la burocràcia del seu temps. Posteriorment, arran del seu interès per l’ocultisme, publicà les novel·les expressionistes Der Golem (“El Golem”, 1915), Walpurgisnacht (“La nit de Walpurgis”, 1917) i Der Weisse Dominikaner (“El dominic blanc”, 1921), que palesen la influència d’E.T.A.Hoffmann i E.A.Poe, i amb les quals es convertí en un dels principals creadors d’un tipus de narrativa mística i visionària.