i Ludwig Mies van der Rohe | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ludwig Mies van der Rohe

El pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona, obra de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1929)
© Arxiu Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte alemany.
Aquisgrà, 27 de març de 1886 — Chicago, 19 d’agost de 1969

Format durant tres anys a l’estudi de Peter Behrens, assolí una formació d’arrels neoclassicistes. Participà, en un primer moment, en els grups i moviments artístics revolucionaris: fou membre del Novembergruppe i del Zehner Ring i fou un dels fundadors de la revista G (inicial de Gestaltung , “forma”). Tingué, també, importants contactes amb components del Stijl i amb constructivistes russos. Fou director (1930-33) del Bauhaus . El 1937 emigrà als EUA, on dirigí el departament d’arquitectura de l’actual Illinois Institute of Technology.

Quan el 1921 realitzà els projectes de gratacels i el 1922 el palau d’oficines de formigó —els primers projectes personals—, ja establí les seves línies de treball: subratllar el valor intrínsec de l’estructura metàl·lica i l’obertura de l’espai interior. A l’obra que realitzà a Europa predomina aquesta valoració de l’espai, insòlita dins la tendència racionalista: a la casa de rajoles del 1923 i al monument a Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg (Berlín, 1926) prolonga les horitzontals cap a l’espai de l’entorn. En el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929) es desenvolupà en la seva major complexitat la interrelació d’espais interns i la connexió amb l’espai extern. Repetí aquesta experiència a la casa Tugendhat (Brno, 1930). L’època nord-americana comporta, per l’entorn on es crea, la preferència pels volums, alhora que depura els materials constructius i arriba a un perfeccionisme inusual. El campus de la Universitat de Chicago (1939-55) i el Seagram Building (1956-59) poden ésser les seves obres més característiques d’aquest moment.

També féu alguns dissenys de mobles, incorporant els nous materials industrials: el més conegut d’ells és la poltrona anomenada Barcelona , creada per al pavelló de l’Exposició el 1929. L’obra de Mies van der Rohe, per la seva coherència de plantejaments —en intentar d’unir els postulats racionalistes amb l’interès espacial, juntament amb un tractament rigorós dels nous materials—, ha estat una de les més importants i de més influència dins l’arquitectura del s. XX.

Col·laboració: 
FMi
Llegir més...