La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà, i foren pares d'Andreu del Milà i del Milà, senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III. El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles, que formà la línia secundària de Nàpols, i fou pare d'Ausiàs del Milà, cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei. Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno, senyor de La Scala (Calàbria), la descendència del qual obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo, i el seu rebesnet Jaume del Milà i Pignatelli fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo. La línia primogènita fou continuada per Joan del Milà i de Centelles (mort el 1460), que el 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III. Ambdós foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja, conseller del Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria, que es casà amb Cubella del Duce. Foren pares de Joan del Milà i del Duce, baró de Massalavés, que morí a Roma el 1498 sense fills de la seva muller Isabel-Lucrècia de Borja-Llançol de Romaní, d'Adriana del Milà i del Duce, que fou muller de Ludovico Orsini (i ambdós, pares d’Orsino Orsini, marit de Giulia Farnese, l’amant del papa Alexandre VI), i de Teresa del Milà i del Duce, que heretà la baronia de Massalavés i la transmeté als seus descendents i al seu marit Antoni de Cardona Borja i d’Alagó, marquès de Castellnou i de Ponts. La línia secundària d’Albaida fou formada pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja, que, amb la seva amant Angelina Ram, tingué tres fills: Lluís del Milà i Ram, canonge de Sogorb, Caterina del Milà i Ram, que es casà amb Gaspar de Pròixida i Vives de Canyamars, segon comte d’Almenara, i l’hereu Jaume del Milà i de Borja, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, que fou declarat ric home i creat comte d’Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471 per compra a Beatriu Català de Valeriola, vídua de Jaume de Vilaragut i Mercent) el 1477, en casar-se amb Elionor d’Aragó, filla il·legítima d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognomenaren Milà d’Aragó. Fou segon comte d’Albaida llur fill Cristòfor Milà d’Aragó (mort el 1576), que serví Carles I a Alemanya i fou pare de Joan Alfons Milà d’Aragó i del Milà, tercer comte d’Albaida i baró d’Otos, que es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba. Del segon enllaç fou fill Francesc Milà d’Aragó i Osorno, cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva, que tingué per net Joan Milà d’Aragó i Macip, creat (1721) primer marquès de Sant Josep, el qual fou avi de Josep Maria Milà d’Aragó, tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos, ermità, que morí sense fills el 1802, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia Tibúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo, casada amb Josep Núñez. El tercer comte d’Albaida fou també pare del quart comte Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma (mort el 1632), que el 1605 fou creat primer marquès d’Albaida i fou comanador de Silla a l’orde de Montesa. Aquest tingué, entre d’altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, senyora de Corberan i d’Otonel, que es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d’Amaya, els descendents dels quals també obtingueren per sentència (1829; confirmada el 1842) el marquesat d’Albaida, i Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja (mort el 1673), segon marquès d’Albaida, que es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu. Heretaren el marquesat, successivament, llur fill Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Sabata de Calataiud (mort el 1690), llur net Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Mercader (mort el 1732), que fou el quart marquès d’Albaida i per successió materna setè comte de Bunyol, i llur besnet Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, que fou cinquè marquès d’Albaida (gran d’Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol i morí sense successió el 1787.
Armes dels Milà d’Aragó
Llinatge noble valencià que té per genearca conegut Ramon del Milà, senyor de la baronia de Massalavés des del 1247.