Titulat a Barcelona (1952). Fill de Josep Maria Milà i Camps. Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació. De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell (1972), les oficines Uniland (1973) i Medir i Ferrer (1972), les botigues Furest (1974, 1977 i 1983), els locals socials dels clubs Golf del Prat (1973) i Tennis de Barcelona (1975) i els restaurants Flash-Flash (1970) i Il Giardinetto (1974), a Barcelona. Amb aquest darrer restaurant obtingueren el premi FAD del 1974, que ja havien aconseguit el 1959 amb la Caixa Provincial i el 1971 amb l’edifici La Talaia de Barcelona. L’any 1982, l’equip Milà-Correa realitzà el projecte de remodelatge de la plaça Reial de Barcelona, que fou dut a terme el 1985. Així mateix, són autors de la nova seu de la diputació de Barcelona (1985-87), de l’anella olímpica de Montjuïc (1984, amb Carles Buixadé i Joan Margarit), l’Estadi Olímpic Lluís Companys (1986-89, amb V.Gregotti, C.Buxadé i J.Margarit) i del nou Museu Episcopal de Vic (2002). Des del 1979 fou professor a l’ETSAB. El 1995 rebé la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona.
Seu de la Diputació de Barcelona, obra d' Alfons Milà i Sagnier i Frederic de Correa i Ruiz
© Fototeca.cat
Arquitecte.