Llorenç Milans del Bosch i Mauri

(Reus, Baix Camp, 1816 — Reus, Baix Camp, 1880)

Militar.

Fill de Francesc Milans del Bosch. Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins. Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus (maig del 1843) i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància. Diputat a corts (1844), el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista. El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya. Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou comissionat, el 1862, per entrevistar-se i negociar amb Benito Juárez, president de Mèxic. Recolzà el govern liberal i donà suport a Prim en la decisió de retirar les tropes espanyoles del territori mexicà, en la creença que no tindrien cap garantia d’èxit. D’acord amb Prim, s’alçà el 1867 contra Isabel II, i després de la revolució del 1868 fou capità general de Castella. Es retirà durant la Restauració. Escriví un Proyecto de una nueva organización del ejército español (1869) i obres de tema cinegètic.