El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme. Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori. El 95% del terme no és conreat. L’agricultura es limita a 550 ha: 500 de secà (garrofers, blat, ordi i vinya) i 50 de regadiu (blat i hortalisses), que aprofiten l’aigua de fonts. Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes. Hi ha una fàbrica de filats. La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià. La regressió demogràfica s’ha vist aturada a causa de la creació d’una gran indústria de confecció. La vila (530 h agl [2006]; 334 m alt.) es troba a l’esquerra del barranc d’El Hondo, dominant l’avenc del Xúquer. L’actual església parroquial (la Transfiguració) fou bastida a mitjan s XVII; la parròquia havia estat sufragània de la de Dosaigües fins el 1535. D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (80 focs el 1609) de la fillola de Tous; a l’expulsió (1609) els seus habitants s’uniren als rebels de la mola de Cortes. Es repoblà lentament fins al s. XVIII, que tingué un autèntic repoblament. Resten les ruïnes de diversos castells damunt el Xúquer, entre els quals el de les Caves. De les nombroses coves de tipus càrstic, es destaquen la de les Dones i la de Las Palomas.