Després de col·laborar a diverses publicacions —"La Revista”, “D’Ací d’Allà”, “L’Instant”, “Un Enemic del Poble”, “La Mainada”, “Revista de Poesia”, etc— es féu conèixer com a poeta amb Primers poemes (1918), Trenta poemes (1919) i Tercer llibre de poemes (1922). Viatjà per Europa amb Carles Riba. La seva primera comèdia, Les flames (1919), obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic; el 1921 publicà L’orb, drama amarat d’un expressionisme negre, i La vida se'n va, que passà desapercebuda al Romea. L’èxit li arribà amb La llotja (1928), on criticà la burgesia barcelonina; dins una línia semblant estrenà Els fills (1928), La sorpresa d’Eva (1930), La mare de Hamlet (1931), Apta per a senyores (1932) i Fruita verda (1935). A Xandí (1931) descriví la vida dels marginats. A la narració i la novel·la aportà La caravana (1928), Entre els isards i la boira (1929) i Tela de somnis (1930). Fou col·laborador assidu de “La Veu de Catalunya” i traduí Eugene O'Neill i Elmer Rice, entre altres. El 1928 edità una selecció de la correspondència de Beethoven traduïda per ell. Fou alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat. A partir del 1939 es mantingué apartat de tota activitat literària.