Participà en la rebel·lió contra els turcs (1804-13), però després de la fugida dels Karadjordjević hi col·laborà, i fou reconegut príncep hereditari el 1830; promulgà una constitució el 1835. A causa del seu govern hagué d’abdicar. Retirat a Valàquia, fou novament cridat per la Skupština amb el títol de “pare de la pàtria”.