Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor. Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural. El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística La Codorniz, i el 1955 fundà el setmanari Don José. Des del 1953 col·laborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa.
Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente, Historia de Madrid, El Mus, Arturo y Pepe, Hombre solo, Mingote, Punto y aparte, etc. Escriví també per al teatre i la televisió i fou autor de curtmetratges i de guions de cinema. Com a dibuixant, el 1974 creà el personatge de Gundisalvo, representant del polític castellà reaccionari, i els Hombres-piedra, símbols de l’immobilisme social. El 1987 ingressà a la Real Academia Española.
Entre altres distincions, rebé la Creu de cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica (1961), el Premi Nacional de periodisme (1980), la Medalla del Mèrit al Treball (1996), la primera edició del premi Quevedos (1998), el Premi Internacional d’Humor Gat Perich (2001), la Medalla d’Or de les Belles Arts (2002) i la Medalla d’Or de la Comunitat de Madrid (2010).