Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins —Pere (1453) i Joan (~1460) de Mèdici (Museo Nazionale, Bargello, Florència), Niccolò Strozzi (1454; Staatliche Museen, Berlín), Astorgio Manfredi (1455; National Gallery of Art, Washington)—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana. Mestre en l’art del baix relleu (trona de la catedral de Prato), el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en L.Ghiberti. Excel·lí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el del comte Ugo di Toscana a l’església de la Badia, a Florència, iniciat el 1468.