Advocat. Fundà “El Recuerdo” (1862), amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres. El 1866 començà com a crític al “Diari de Barcelona”, des d’on exercí una gran influència com a representant del gust acadèmic; oposat als modernistes, reconeixia, però, la capacitat artística de molts d’ells. Dirigí una campanya (1883) per aconseguir la cessió d’edificis de la Ciutadella per a museus. Fou membre de les acadèmies barcelonines de Bones Lletres, Ciències i Arts i Jurisprudència, i professor de teoria i història de les belles arts a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Reuní una bona col·lecció de teixits, vidres, ceràmiques i pintures, que passà a la d’Emili Cabot. Publicà treballs com Muebles y tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882) i Fortuny, su vida y obras (1887) i reculls de contes infantils i altres escrits.
Francesc Miquel i Badia en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Escriptor i periodista, especialista en literatura i art.