i Ramon Miquel i Planas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Miquel i Planas

història hist i bibliografia bibliog
Bibliòfil i erudit.
Barcelona, 1874 — Barcelona, 1950

Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats. Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, col·laborà a la premsa de l’època i fou un element actiu de la revista Joventut. Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre i fou membre destacat de la Cambra del Llibre i de totes les associacions i grups de bibliòfils existents, des de la Societat Catalana de Bibliòfils (1903-12) fins a l’Asociación de Bibliófilos de Barcelona (1943). Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent de l’Academia Española i de la Academia de la Historia de Madrid. La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de texts catalans antics. Cal esmentar, en primer lloc, la Revista d’Ex-libris (1903-06) i, especialment, Bibliofília, publicada en dos volums (1911-14, 1915-20). Dintre la Pequeña colección de bibliófilo aparegueren 14 volums de petit format, il·lustrats per un variat grup d’artistes. Publicà dues col·leccions de texts catalans antics: Històries d’altres temps, de divulgació (11 volums, apareguts entre el 1910 i el 1917), i la Biblioteca Catalana, continuadora de la de Marià Aguiló, en la qual, entre el 1908 i el 1950, aparegueren, entre altres, obres de Bernat Metge, Roís de Corella, Isabel de Villena i Curial e Güelfa. De caràcter erudit és El incunable barcelonés de 1468 (1951), edició facsímil de la Gramàtica de Mates. Publicà també obres de creació, com La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928) i La novel·la d’un bibliògraf (1918). S'oposà a la normalització lingüística (Contra la reforma lingüística, conferència del 1918; La tirania filològica i l’actual decadència literària de Catalunya, discurs del 1921) i als nous corrents de la cultura catalana (en l’obra satírica Les confidències d’en Joan Bonhome, 1918, per exemple). La seva obra com a editor de texts fou exemplar, no solament per l’aportació al coneixement de la literatura catalana antiga, sinó també per la qualitat de les edicions.

Col·laboració: 
PBB
Llegir més...