Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar. Dirigí la Revista d’Olot (1926-28) i les humorístiques Pessigolles (1924) i Rialles (1927), ambdues suspeses per l’autoritat. Col·laborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya (1931-36). Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art.