Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó (1899). Col·laborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca (1901). A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca (1902) com a sindicat únic. Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista. Fou propietari del diari La Voz de Menorca, hi col·laborà assíduament i hi inicià, a partir del 1917, una notable activitat regionalista. També dirigí el Butlletí de Nostra Parla (Maó, 1923-24).