Les restes
És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII. La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades. La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau. Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada. Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut sobre trompes. Al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i a la càvea de l’amfiteatre es conserven nombroses peces amb decoració esculpida procedents d’aquesta església.
La història
L’església romànica, ara enrunada, s’edificà sobre els vestigis d’una basílica visigòtica del segle VI. La primera referència documental es troba en una butlla atorgada pel papa Anastasi IV a l’església de Tarragona el 1154, i posteriorment, ja al segle XIV, segons s’extreu d’alguns testaments, fou objecte de diverses deixes llegades per particulars. El patronatge del temple depenia del tresorer de la catedral fins que l’any 1576 fou cedit als frares de l’orde de la Santíssima Trinitat, a fi que hi construïssin el seu convent. L’any 1800, el vell cenobi trinitari i l’església esdevenien un penal. Després de diverses vicissituds, l’any 1924 les ruïnes del temple eren declarades monument arquitectònic artístic.