Fill de Miró II de Cerdanya, succeí al seu germà Sunifred. Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs; se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà (974) i de Ripoll (977). Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita. El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú; els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma. El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al monestir de Sant Pere. Assistí, el 981, en un concili, també a Roma, en presència de l’emperador Otó II, i hi fou encarregat pel papa de la difusió d’una encíclica contra la simonia. Potser encara tornà a Roma el 983 i visità el monestir de Bobbio. Abans del 979 estigué sota l’amenaça d’una agressió per part del comte Borrell de Barcelona, que s’establí amb forces importants a Sant Patllari, a la frontera entre els comtats de Girona i de Besalú, però el perill fou conjurat. Estigué en relació amb Gerbert, el futur Silvestre II, que el tenia en gran opinió, i sens dubte contribuí a la formació moral i intel·lectual del seu nebot, el que havia d’ésser el gran abat bisbe Oliba.