Abandonà els estudis de dret pel teatre; debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs. Inicià una carrera cinematogràfica brillant amb La llamada del mar (1944), Misión blanca (de J.de Orduña, 1945) i, sobretot, Locura de amor (1948). Abandonà pràcticament el teatre i anà a Cuba i a Mèxic, país on residí habitualment. Posteriorment destacà en films com Deseada (1950), La hermana San Sulpicio (de Lluís Lúcia, 1953), Boy of the Dolphin (1957; amb Sofia Loren i Alan Ladd), Abismos de pasión, de Buñuel, La venganza (1958, de Bardem) i d’altres. També actuà en televisió.