Durant el període de depressió econòmica dirigí films de caire realista sobre temes socials, tendència que aviat abandonà per conrear un tipus de cinema d’anàlisi psicològica: Naniwa hika (‘Elegia de Naniwa’, 1936), Gio no shimai (‘Les germanes de Gio’, 1936). Els anys quaranta, època d’exaltació nacionalista, hagué d’abandonar aquest tipus de cinema i realitzar films històrics, però aviat reprengué el gènere anterior, on produí pel·lícules molt interessants: Saikaku ichidai onna (‘Vida d’una dona galant’), Ugetsu monogatari (‘Narracions de la lluna pàl·lida d’agost’) i Sansho dayu (‘L’intendent Sansho’), premiades a Venècia el 1952, el 1953 i el 1954, respectivament. Dirigí encara Yoki-Hi (1955) i Akasen chitai (‘El carrer de la vergonya’, 1956).